Noeuva Bosinada

Album

È contenuto nei seguenti album:

Testo Della Canzone

Noeuva Bosinada di Canzoni Milanesi

Noeuva Bosinada
che deping quella giornada
dell’Eccliss tant singolar
che seguirà l’undes Febrar,
in linguacc de Meneghin
tra Marfori, el gran Pasquin.
Canzoni popolari Lombardia

I.

Mar. El Popol bass generalment
Che nol capiss on bel nient
Del gir del So, de’ Luna, e Stell,
El fa tant ciacer, tant spuell
Sull’ Eccliss che ha da suzzed;
L’ingnoranza ghe fa cred
Da vedè nel bel mezz dì
Di stravaganz da fa stremì,
E second dis i Astronem
Da vedè gran cos de sto fenomen;
Già che si chì el me car Pasquin
Trem in moneda sto latin,
E spieghem bel e destes
In parol tond de Milanes
Tutt quel mai che pò seguì
Per l’Eccliss de sto gran dì.

II.

Pasq. Mi ve ciami ben perdon;
Ma questa chi l’è on ispezion
Minga a proposet per Pasquin
Ma a quij che compon i Taccojn;
O dij Astronem badial
Che stan de nocc col cannocial
A studià tutt i moviment
Dei Pianet del Firmament;
Nepunumanc già che sem chi
Vel poss cuntà quai coss anc mi
Segond dis la teorìa
De quìj che sa d’Astronomìa,
Che di Pianet ciar e polid
Lor san el gir a menadid,
Mei di Fiacher strascia contraa
A savè ‘l gir de la Zittaa.

III.

Mar. Comé l’è inscì sont ben content,
Disii pur su che ve sto attent
Mei che del Lott on giugador
Che tra la speranza, e tra ‘l timor
El sta là pien d’attenzion
A cavà i ball per l’estrazion.

Pasq. Prima de tutt boeugna savè,
Che s’ecclissa el So, perchè
In quel dì el se troeuva impari
Alla mader di Lunari;
Cioè alla Luna già s’intent
Illuminada eternament
Dai ragg del So, che per dessott
La ne fa ciar anca de nott,
E anc ch’el So el sia a dormì
I so rifless in semper chì.

IV.

Sto Pianet ciammaa Lunar
L’è on corp gross che non fa ciar,
L’è del So pu piscinin,
E alla Terra el più visin.
Boeugna savè ch’el noster mond
L’è on ballon bell e rodond,
Che in 24 or continuament
El va d’Occident all’Orient,
Girand sul so ass de dì, e de nocc,
Come una roeuda de carrocc.
Per sto motiv a nun ne par
Ch’el Pianet ch’el dì rend ciar
El sia quel credem appont
Che gira intorna al noster mont,
Giudicand materialment
Sol quel che se ved, e che se sent.

V.

Donc quand suzzed la Luna noeuva
In mezz alla Terra, e al So se troeuva
Per l’appont el corp Lunar,
E mezz ecclissaa quel So bel ciar;
Perchè l’ombra del nost mond
La rend fosc quel So bel tond
Della Luna, e in conseguenza
Anc el So nell’apparenza
El rezevv tutt la Fegura
De la Luna orbada, e scura.
Per toeu l’ignorant dal disingann
Dopo el gir de tanti ann
La nostra terra in conclusion
Trovandes in zerta posizion,
Per quai minut co la soa ombria
E tond Lunar la quatta via.

VI.

Donc durant la congionzion
Dei duu Pianet che ho faa menzion,
L’istess ombra del nost mond
Anc la lus del So la scond,
Ecco el motivv ciar e prefiss
Perchè ogni tant suzzed l’Ecliss
E quest’ann prinzipalment
Trovandes la Terra espressament
In la già dita positura
Restant la Luna tutta scura
La quattarà del So el mostacc
Da no vedess che on debol racc
Sul gust de quel de l’Aurora,
Oppur del dì nella prim’ora.
Restant scovert in una parola
De dodes part che una sola.

VII.

Mar. Ma el mo vera che in sto dì
Di stravaganz ha da seguì,
Come saravv di terramott,
Che i Donn de sora andaran sott,
Parecc miee per el stremizi
Perdaran quel poc giudizi,
Paricc marì per gelosia
Andaran in frenesia
E per trovass el coo ben dur…
Romparan per fina i mur?
Ch’el sarà on scur da mett orror
Comè la coscienza di Dottor.
E quella che han dit anc mo pu bella
Restarem senza favella,
E anc i usii stremii poeu infin
Borlaran dent in di stuin?

VIII.

Che vedarem portaa del Vent
Tanti Donn mudaa in Serpent?
Che piovarà di gran Sovran
De qui che cala paricc gran,
O pur a mila i cinq e vott
De qui tosaa, lis, e mezz rott?
Che fina i gajn han da stremiss
E fa l’oevv con su l’Eccliss?
I vacch spaventaa nel ved la luna
Andaran per i loeugh a fa fortuna?
I Torr muggiran fin per i strad
E se sfidaran a bon cornad?
Che perirà la gent onesta
Intant che i birbant faran la festa?
Che vegnarà di inondazion
A chi no gh’ha loeug, nè possession?

IX.

Paricc Astronem di temp passaa
Tanti sogn han inventaa,
Per fass cred om de talent
Ma in tutt vessig sgonfiaa de ven
Tutt impostur de Ciarlatan
Per spaventà quai pover bamban,
Han strologaa tron, e saett,
Nel passagg che fa i Comett
Fam, guerra, carestìa,
E tutta insemma la gerarchia
Di maa, di cruzi, e di malann,
Ma in veritaa quist hin bambann
Tanto gross ai noster dì,
Che per fai ben digerì
Ghe voeur on stomegh inton e grass
D’on Sonador de Contrabass.

X.

Mar. Eppur paricc già me fan cred
Che quai cosetta ha da suzzed,
Perchè a ved scur del bel mezz dì
L’è un azzident de fa stremì,
Massem per quii che sa nagott
Credaran tutt in d’on bott
Che sia vesin quella stagion
Da sc’ioppà quai gross bugnon.

Pasq. E per quest me son fermaa
E inscì alla mei mi vo spiegaa
El motivv ver e sicur
Perchè vedarem a vegnì scur.
Sto scur però boeugna notà
Poc pù d’on ora el durarà,
Cioè sintant ch’el corp Lunar
No la passa via el corp Solar.

XI.

Mar. Come l’è inscì son ben content
Che no suzzeda on bel nient,
E fa savè alla razza paja
Che quest no l’è che on foeuc de paja
Che segond l’è el nost costum
El fenità andà tutt in fum.

Pasq. Savii che cosa el po suzzed
E in queschechì prestem pur fed;
In paricc vel disi mi
Prenzipalment in sto di chi
S’ecclissarà quel poc giudizi
Con maggior so pregiudizi.
Perchè trattand che tutt Milan
Guarda l’Eccliss al meridian,
Paricc Ozios giura diana
Robaran a tramontana.

XII.

Sicchè mi avverti e quest, e quella
D’avè ben l’oeugg alla Padella,
Da guardà ben al so interess
Perchè i Lader in chi tant spess,
Che curen tutt i occasion
Par podè mantegni i vizi
D’ostarìa, e di sporchizi,
Ai spall di pover Zittadin,
Giacchè sta ciurma d’assassin
Voeuren st’allegher, e passeggià,
Senza desturb de lavorà.
Donc fe a me moeud stee ben attent
A guardavv di Malvivent,
Che dopo l’Eccliss quand el ven ciar
Sto gust non v’abbia a costà car.

FENIDA.

Il testo contenuto in questa pagina è di proprietà dell’autore. WikiTesti è un’enciclopedia musicale con lo scopo di far conoscere a quante più persone possibile il panorama musicale.

Commenti

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *